dimarts, 28 de febrer de 2012

SALMÓ MARINAT I SALSA DE MOSTASSA

Què fas quan trobes alguna cosa que fa bona pinta, i, a més està en oferta? Idò la compres, i en quantitats industrials... I entenem com “quantitats industrials” a un salmó fresc per a 2 persones, menys mal que existeix el congelador. A la peixatera li vam dir que ens llevàs el cap i les espines, les he guardades per fer brou, de totes maneres les racionaré, perquè trob que el salmó li dóna un gust massa fort al brou, així que només n'hi poso una miqueta. De la part posterior del salmó vam fer un parell de talls, uns per congelar i altres els vam cuinar al mateix a la papillota. I ja que teníem tant de salmó, perquè no provar de fer coses noves? Amb un tros de més o manco 600g en vam fer salmó marinat i, vists els resultats obtinguts, en breu repetirem recepta segur.

Ingredients,

Pel salmó,
  • 1 tros de salmó de 600g, obert per l'espina, sense escamar i sense espines. (es pot fer amb un salmó sencer també)
  • 50g sal gruixada
  • 50g sucre
  • Anet fresc en abundància
  • Unes bolletes de pebre bo

Per la salsa
  • 2 cullerades de mostassa antiga
  • 2 cullerades de sucre morè
  • 1 polsim d'anet fresc
  • 3 cullerades de maionesa suau

Per marinar el salmó, primer de tot, picam dins el morter l'anet i les bolles de pebre bo amb una mica de sal. Obrim el salmó i el tallam en 2 filets, cobrim ambdós lloms amb la picada, que l'anet quedi escampat per tot. Mesclam la sal i el sucre i en posam mitja part dins un recipient (que sigui fondo perquè el salmó treu suc). Damunt aquesta capa, hi posam un llom de salmó, el cobrim de la mescla de sal i sucre i el tapam amb l'altre llom de salmó. Ho cobrim tot amb la sal que ens quedi i tapam el recipient amb film.

Per a que el salmó tregui tot el suc, durant la marinada, convé posar-hi pes a sobre. Noltros hi posarem 4 bricks de llet. Es deixa reposar dins la gelera unes 48h, anant-li donant la volta cada 12 hores. El nostre amb 32h ja va estar prou sec, així que el vam treure.

Una vegada marinat, passar els lloms per davall l'aixeta per netejar-lo de sal i d'anet. Ara ja està llest per consumir, tot i que és recomanable congelar-lo, perquè així és més senzill tallar-lo finet.

Aquesta salsa no es pot guardar, per tal fer-la en el moment de servir el salmó. Dins una paella posar-hi el sucre, la mostassa i l'anet tallat petit. Remenar i retirar del foc quan el sucre s'hagi fos. Abocar la mescla dins una salsera (o allà on sigui) i, passats uns minuts, quan hagi refredat una mica, afegir-hi la maionesa.

Servir el salmó tallat primet acompanyat de la salsa i de torrades.


diumenge, 19 de febrer de 2012

SOPA ORIENTAL I TAL

A ca nostra, tenim sa costum de fer una graella amb el planning setmanal de menjars. Sí, sí, talment com ho fan a ses escoles. Sa veritat que ens va bastant bé ja que ens soluciona l'uuf no sé que fer de menjar avui. I, a més, ens evitam tudar menjar (o que se'ns faci malbé) perquè compram just allò que necessitam cada setmana.

Tot s'ha de dir que no som persones ordenades... i en el menjar tampoc, així que no solem seguir el nostre planning al peu de la lletra, a vegades improvisam perquè hi ha altres coses que ens fan més gola. I, altres vegades, com en el cas d'avui, el que tenim apuntat no correspon amb el que tenim a sa gelera... En principi, avui vespre ens tocava sopar de pa amb oli, però, resulta que no teníem pa. I, en bon diumenge, no teníem aprop cap lloc obert per anar a cercar-ne, així que, res, en un plis-plas i amb quatre coses que teníem a mà, he fet aquesta sopeta. Ens ha vengut com caiguda del cel, no hi ha res millor que una bona sopa per ajudar a passar sa ressaca post-carnestoltes ;-)



Ingredients (per 2 persones):

  • Brou de pollastre o de verdures, lo seu és que sigui un brouet suau.
  • 1 pastanagó
  • Mitja ceba
  • 8 bolets shiitake secs
  • 1 ou
  • 1 grapada de fideus de soja d'aquells fins i transparents (vermicelli s'anomenen)
  • 1 cullerada sopera de salsa de peix
  • 3-4 cullerades de salsa de soia
  • 1 pebre coent
  • 1 cullerada d'oli

Primer de tot, esmicolam els bolets llevant-li el tronc perquè aquest és massa llenyós, i els posam en remull dins una tassa amb aigua perquè es vagin hidratant. Tallam la ceba a làmines fines fines, transparents vamos. Dins la cassola on farem sa sopa, hi sofregim sa ceba amb s'oli, hi afegim també el pebre coent. Mentrestant, ratllam el pastanagó i l'afegim a s'olla. Quan sa ceba estigui fluixa hi afegim es brou i sa tassa d'aigua amb els bolets. Tapam s'olla i deixam coure uns 5min o fins quan els bolets estiguin fluixos, passat aquest temps hi afegim les salses i l'ou remenat. En tirar s'ou dins es brou anau remenant perquè ens quedi desfet (apareixen una espècie de fils).

I, ja per acabar hi afegim els fideus, en bollir de nou ja podem tancar es foc i ja tenim sa sopa llesta! Ja podria ser tot tan fàcil com això!

Segur que també quedaria boníssima amb trossets de tofu, amb algues o, fins i tot amb trossets de pollastre.

diumenge, 5 de juny de 2011

TARTA MARTA

Aquesta recepta no és meva, però em va agradar tant i tant, i, a més, és tan bona de fer, que la vaig robar a sa madona i ja l'he feta moltes vegades. I com que em va donar permís per penjar-la, aquí la teniu ;-)

Ingredients,

  • Galetes de ses més normals del món, aquestes quadrades que valen dos duros vamos.
  • Confitura de maduixa (o de lo que més vos agradi)
  • Nata muntada (millor si la muntau voltros amb un poquet de sucre)
  • Xocolata de cobertura, a mi m'agrada d'aquest que és ben negre.
  • Llet



Es tracta d'agafar una palangana o motlle i anar fent capes. Primer una de galetes banyades en llet, en conec a una que li agrada ficar dins la llet un raig de whisky o conyac, quedaria bo també! Damunt aquesta capa posau la confitura. I, tot, seguit una altra capa de galetes mullades en llet. Ara hi escampam la nata i tornam a tapar de galetes. Jo solc fer dos sostres de confitura i dos sostres de nata, això ja va al gust de cadascú. Acabam amb una capa de galetes, i, per rematar sa jugada ho recobrim amb la xocolata fossa al microones o al bany maria. Per fondre la xocolata, jo la fic dins un plat amb una misèries d'aigua (dues esquitxades), trob que així es fon millor, no queda tan espès i és més fàcil d'escampar per sobre les galetes. I res, ja tenim la nostra tarta Marta, només falta refredar-la unes hores dins sa gelera i mmm, és boníssima!!!

dijous, 7 d’abril de 2011

COSTELLA PLANA LAQUEJADA (?)

Aquesta recepta és una versió de sa que va fer n'Isma a “Hoy Cocinas Tu”. Jo, sa costella plana la feia al forn amb mostassa i sucre moreno, però com que en conec a un que no li agrada massa, per no dir gens, sa mostassa, vaig decidir provar aquesta versió. No du excessiva feina i trob que el resultat és ben bo.


Ingredients (per 2 persones que mengin abastament...):

  • 750g de costella plana de porc (encara que depèn de si du molta popa o només són ossos, millor si vos orienta es carnisser/a)
  • 2 tomàtigues grans i madures
  • Curri
  • Pebre bo
  • 2 cullerades de sucre
  • mitja tasseta de vinagre de Mòdena
  • mitja tasseta de brandi (n'Isma posava una tassa de vinagres, a mi no me va bastar i hi vaig afegir brandi)
  • un poc d'oli
  • sal
  • patates per acompanyar

Primer, posam el forn a 180ºC i mentre agafa temperatura marcam el costellam per ambdós costats, dins una paella amb una mica d'oli. Ha de quedar doradet pels dos costats així conservarà tots els sucs dins. Col·locar el costellam dins una palangana de forn i posar-li sal, pebre bò i curri (podeu ser generosos amb es curri) pels dos costats i enfornar-lo.

Mentre el costellam està dins el forn prepararem la laca. Per això hem de tallar les tomàtigues a daus (amb pell inclosa) i les posam a sofregir dins la mateixa paella on havíem marcat la carn. Quan estiguin mig cuites incorporar-hi el sucre, el vinagre, el brandi i una bona cullerada de curri i deixar que vagi reduint. Quan la tomàtiga s'hagi fos i el sofregit hagi agafat un color brillant, retirar del foc i passar per un colador. Així ens quedarà una salsa espessa (sense pells ni llavors). Quan faci 20 minuts que el costellam està al forn, treure'l i pintar la superfície amb la laca, si teniu un pinzell d'aquests tan guais de silicona millor que fer-ho amb una cullera, ho dic per experiència... en fi, una vegada recoberta la superfície del costellam amb la salsa, ficar-ho al forn. Hem d'anar vigilant que quan la salsa s'assequi s'ha de tornar a “lacar”, jo vaig repetir s'operació unes 5 vegades, això depèn de gustos i de la quantitat de salsa que vos hagi sortir, de totes maneres crec que menys de 4 no val la pena. Des de la primera “lacada” fins que vam treure el costellam del forn definitivament van passar uns 15-20 minuts (n'Einstein va dir que el temps era relatiu... i jo no duc rellotge mai). Sa salsa aquesta va fent una crosteta que mmm que bo!!

Per acompanyar aquest plat, n'Isma feia un xutney de mango o no se qué..., com que noltros som més tradicionals... al principi, després d'encendre el forn vam embolicar unes patates amb pell de mida petita dins paper de plata i les vam ficar dins el forn, van estar dins el forn fins que vam treure el costellam.

No és una recepta gens complicada, el problema és que no has de frissar... ;-)

dissabte, 22 de gener de 2011

IL VERO TIRAMISÚ

El tiramisú es uns dels dolços que es troben al meu altar particular de postres. M'encanta, i, abans, sempre que el trobava a la carta d'algun restaurant, el demanava. I em sap greu dir que la majoria de vegades em duia una decepció enooorme... o tenia massa nata, o el bescuit no era l'adequat, o estava fet amb un formatge tipus philadelphia... res, que sí, que sóc molt estricta (o sibarita o triada o tiquismiquis) amb les coses que m'agraden, però que hi farem... Així que, fruit de la meva estada per terres sardes (que no italianes ;-) ), i a canvi de la recepta de la sangria, una molt bona amiga m'ensenyà a fer el tiramisú així com el feien a ca seva. I, sa veritat, ara ja no el demano als restaurants, ara el faig a casa i me'n llepo els dits!

Na Giorgia em digué Cinque, és a dir, 5, aquest és el nombre màgic per fer un bon tiramisú. Aquí van els ingredients:
  • 5 uova (ous)
  • 500g de mascarpone
  • 5 cucchiai di zucchero (cullerades de sucre)
  • Savoiardi o pavesini (bescuits d'aquests forts que duen sucre per damunt)
  • Caffè (els italians hi afegeixen aigua, però com que noltros no feim el cafè tan fort no fa falta)
  • Cioccolato


Primer de tot posar la cafetera a funcionar. Després es separen els vermells del blanc de l'ou i es mesclen bé amb el sucre. Després afegim el mascarpone i batem bé, és important que no quedin grums. Per altra banda, es pugen els blancs, sabrem que estan ben pujats quan tombem el bol cap per avall i no caiguin, recoman pujar-los amb una màquina perquè a mà és molt difícil que quedin tan pujats. Aleshores afegim els blancs pujats a la mescla de mascarpone, s'ha de mesclar a poc a poc i sense moviments bruscs.

I ara que ja tenim la crema feta i el cafè ja fred podem començar a muntar el pastís. La primera capa ha de ser de crema, però molt poqueta, només per tacar el plat. Després, anam mullant els bescuits i els anam col·locant un vora l'altre i els cobrim de crema, ara sí que heu de ser generosos amb la crema. I tornam a començar, es col·loca una altra capa de bescuits, a poder ser, en posició oposada a la primera. Es cobreix de crema, si voleu podeu posar una tercera capa de bescuits, jo trob que amb dues és més que suficient. Lo important és que acabeu amb una capa de crema. 

Aquest postre és més bo si ha reposat a la nevera unes hores o fins i tot d'un dia per s'altre, abans de servir espolvorejar amb cacau (o nesquik). I mmm, després d'escriure això m'ha entrat una gooola.. bon profit!

divendres, 10 de desembre de 2010

Fent sa pilota...

Un dissabte a vespre que feia mooolt de fred vaig fer bonda i no vaig sortir. Per això, el diumenge següent a les 12 del dematí, sense ressaca i sense son, no tenia altra cosa que fer que posar-me a fer pilotes. He de dir també que em vaig animar perquè tenia un ajudant, jo odii això d'enfarinar i enfarinar bolletes... (tampoc m'agrada arrebossar croquetes així que si voleu que en faci, veniu a ajudar-me, jeje!). Sa recepta és sa que feia ma mare, no és del tot ortodoxa, queden unes pilotes una mica més fluixes que les de sempre.

Ingredients:
  • 500kg de carn picada mesclada de porc i vedella
  • Una quarta part d'una ceba
  • 1 gra d'all
  • Una patata grossa bollida
  • 1 ou
  • Pebre bo
  • Nou moscada
  • Orenga seca
  • Sal
  • Pinyons (opcional)
  • Farina
  • Oli per fregir

Primer de tot es capola s'all, sa ceba i sa patata (també es pot tallar molt molt petitó, jo ho prefereixo capolat amb es turmix, això va per gusts...). I mesclam aquest mejunje amb sa carn, s'ou, els pinyons i ses espècies. No sigueu rates ni amb es prebre bo ni amb s'orenga, afegiu-n'hi abastament! 

Una vegada tenim sa mescla feta només falta anar fent bolletes de la mida que volguem (a mi m'agraden petitonetes per això em fa tanta peresa fer sa pilota...), enfarinar-les i fregir-les.

Com que aquest dia em van fer bé sa pilota... vaig fer una salseta i tot, aquí la teniu

Ingredients:
  • la resta de ceba que no havia emprat abans
  • un pastanagó
  • 2 tomatigues
  • 1 tassó de vi blanc
  • Pebre bo
  • Pebre bord
  • julivert sec
  • sal
  • oli
  • 2 o 3 cullerades de llet

Es tallen la ceba i el pastanagó ben petits i es sofregeixen amb un poc d'oli, quan la ceba estigui ben morta s'hi afegeixen les tomàtigues tallades a daus, les espècies i el vi. Jo hi vaig afegir un poc de llet per matar l'acidesa de les tomàtigues. Es deixa coure fins que el vi s'hagi evaporat i després es capola, si trobau que ha quedat molt espès hi podeu posar una mica d'aigua. 

Coure conjuntament les pilotes amb la salsa durant uns minuts i servir, això sí, d'un dia per s'altre és més bo perquè ses pilotes agafen més gustet de sa salsa.



dimarts, 2 de novembre de 2010

Què podem fer amb mig carabassí que pul·lula per sa gelera??

Sovint em passa que tenc sa panxa buida i obro sa gelera i aquesta està igual o més buida que sa panxa... així que toca inventar plats amb les quatre coses que tenc allà dins, a vegades surten bons, moltes altres ben xerecs. Aquí sa crònica d'un dia que sa cosa va sortir bona. 


Ingredients:
  • Carabassí
  • Formatge (sí és un que sigui gustós millor)
  • 1 ou
  • farina
  • galleta picada
  • alfàbrega seca
  • oli per fregir
  • sal
  • pebre bo

Es talla es carabassí a rodanxes (a mi m'agrada més si són finetes) i es trempa amb sal i pebre bo . Posam es formatge enmig de dues rodanxes de carabassí, ho enfarinam, ho passam per ou i després ho passam per una mescla de galleta picada i alfàbrega seca. Per acabar, ho fregim.

Vaig acompanyar-ho d'una amanida del que tenia a sa gelera, és a dir, poquíssima cosa: tomàtiga i pastanagó a trossets trempats amb oli verjo, sèsam torrat i reducció de vinagre de Mòdena (mercadona tu sí que en saps!). Tot i ser un menjar ben pobre, vaig llepar-me'n es dits.