TARTA MARTA

Aquesta recepta no és meva, però em va agradar tant i tant, i, a més, és tan bona de fer, que la vaig robar a sa madona i ja l'he feta moltes vegades. I com que em va donar permís per penjar-la, aquí la teniu ;-)

Ingredients,

• Galetes de ses més normals del món, aquestes quadrades que valen dos duros vamos.
• Confitura de maduixa (o de lo que més vos agradi)
• Nata muntada (millor si la muntau voltros amb un poquet de sucre)
• Xocolata de cobertura, a mi m'agrada d'aquest que és ben negre.
• Llet
  
  

Es tracta d'agafar una palangana o motlle i anar fent capes. Primer una de galetes banyades en llet, en conec a una que li agrada ficar dins la llet un raig de whisky o conyac, quedaria bo també! Damunt aquesta capa posau la confitura. I, tot, seguit una altra capa de galetes mullades en llet. Ara hi escampam la nata i tornam a tapar de galetes. Jo solc fer dos sostres de confitura i dos sostres de nata, això ja va al gust de cadascú. Acabam amb una capa de galetes, i, per rematar sa jugada ho recobrim amb la xocolata fossa al microones o al bany maria. Per fondre la xocolata, jo la fic dins un plat amb una misèries d'aigua (dues esquitxades), trob que així es fon millor, no queda tan espès i és més fàcil d'escampar per sobre les galetes. I res, ja tenim la nostra tarta Marta, només falta refredar-la unes hores dins sa gelera i mmm, és boníssima!!!

COSTELLA PLANA LAQUEJADA (?)

Aquesta recepta és una versió de sa que va fer n'Isma a “Hoy Cocinas Tu”. Jo, sa costella plana la feia al forn amb mostassa i sucre moreno, però com que en conec a un que no li agrada massa, per no dir gens, sa mostassa, vaig decidir provar aquesta versió. No du excessiva feina i trob que el resultat és ben bo.

Ingredients (per 2 persones que mengin abastament...):

• 750g de costella plana de porc (encara que depèn de si du molta popa o només són ossos, millor si vos orienta es carnisser/a)
• 2 tomàtigues grans i madures
• Curri
• Pebre bo
• 2 cullerades de sucre
• mitja tasseta de vinagre de Mòdena
• mitja tasseta de brandi (n'Isma posava una tassa de vinagres, a mi no me va bastar i hi vaig afegir brandi)
• un poc d'oli
• sal
• patates per acompanyar

Primer, posam el forn a 180ºC i mentre agafa temperatura marcam el costellam per ambdós costats, dins una paella amb una mica d'oli. Ha de quedar doradet pels dos costats així conservarà tots els sucs dins. Col·locar el costellam dins una palangana de forn i posar-li sal, pebre bò i curri (podeu ser generosos amb es curri) pels dos costats i enfornar-lo.

Mentre el costellam està dins el forn prepararem la laca. Per això hem de tallar les tomàtigues a daus (amb pell inclosa) i les posam a sofregir dins la mateixa paella on havíem marcat la carn. Quan estiguin mig cuites incorporar-hi el sucre, el vinagre, el brandi i una bona cullerada de curri i deixar que vagi reduint. Quan la tomàtiga s'hagi fos i el sofregit hagi agafat un color brillant, retirar del foc i passar per un colador. Així ens quedarà una salsa espessa (sense pells ni llavors). Quan faci 20 minuts que el costellam està al forn, treure'l i pintar la superfície amb la laca, si teniu un pinzell d'aquests tan guais de silicona millor que fer-ho amb una cullera, ho dic per experiència... en fi, una vegada recoberta la superfície del costellam amb la salsa, ficar-ho al forn. Hem d'anar vigilant que quan la salsa s'assequi s'ha de tornar a “lacar”, jo vaig repetir s'operació unes 5 vegades, això depèn de gustos i de la quantitat de salsa que vos hagi sortir, de totes maneres crec que menys de 4 no val la pena. Des de la primera “lacada” fins que vam treure el costellam del forn definitivament van passar uns 15-20 minuts (n'Einstein va dir que el temps era relatiu... i jo no duc rellotge mai). Sa salsa aquesta va fent una crosteta que mmm que bo!!

Per acompanyar aquest plat, n'Isma feia un xutney de mango o no se qué..., com que noltros som més tradicionals... al principi, després d'encendre el forn vam embolicar unes patates amb pell de mida petita dins paper de plata i les vam ficar dins el forn, van estar dins el forn fins que vam treure el costellam.

No és una recepta gens complicada, el problema és que no has de frissar... ;-)

IL VERO TIRAMISÚ

El tiramisú es uns dels dolços que es troben al meu altar particular de postres. M'encanta, i, abans, sempre que el trobava a la carta d'algun restaurant, el demanava. I em sap greu dir que la majoria de vegades em duia una decepció enooorme... o tenia massa nata, o el bescuit no era l'adequat, o estava fet amb un formatge tipus philadelphia... res, que sí, que sóc molt estricta (o sibarita o triada o tiquismiquis) amb les coses que m'agraden, però que hi farem... Així que, fruit de la meva estada per terres sardes (que no italianes ;-) ), i a canvi de la recepta de la sangria, una molt bona amiga m'ensenyà a fer el tiramisú així com el feien a ca seva. I, sa veritat, ara ja no el demano als restaurants, ara el faig a casa i me'n llepo els dits!

Na Giorgia em digué Cinque, és a dir, 5, aquest és el nombre màgic per fer un bon tiramisú. Aquí van els ingredients:

• 5 uova (ous)
• 500g de mascarpone
• 5 cucchiai di zucchero (cullerades de sucre)
• Savoiardi o pavesini (bescuits d'aquests forts que duen sucre per damunt)
• Caffè (els italians hi afegeixen aigua, però com que noltros no feim el cafè tan fort no fa falta)
• Cioccolato

Primer de tot posar la cafetera a funcionar. Després es separen els vermells del blanc de l'ou i es mesclen bé amb el sucre. Després afegim el mascarpone i batem bé, és important que no quedin grums. Per altra banda, es pugen els blancs, sabrem que estan ben pujats quan tombem el bol cap per avall i no caiguin, recoman pujar-los amb una màquina perquè a mà és molt difícil que quedin tan pujats. Aleshores afegim els blancs pujats a la mescla de mascarpone, s'ha de mesclar a poc a poc i sense moviments bruscs.

I ara que ja tenim la crema feta i el cafè ja fred podem començar a muntar el pastís. La primera capa ha de ser de crema, però molt poqueta, només per tacar el plat. Després, anam mullant els bescuits i els anam col·locant un vora l'altre i els cobrim de crema, ara sí que heu de ser generosos amb la crema. I tornam a començar, es col·loca una altra capa de bescuits, a poder ser, en posició oposada a la primera. Es cobreix de crema, si voleu podeu posar una tercera capa de bescuits, jo trob que amb dues és més que suficient. Lo important és que acabeu amb una capa de crema. 

Aquest postre és més bo si ha reposat a la nevera unes hores o fins i tot d'un dia per s'altre, abans de servir espolvorejar amb cacau (o nesquik). I mmm, després d'escriure això m'ha entrat una gooola.. bon profit!