Rissotto per a na Jo

Avui he tengut una convidada a dinar, que esper que vengui bastant a veure'm!! I com que té bon paladar i després de 6 mesos de convivència en una illa surrealista ja conec els seus gustos... he cuinat un rissotto (a sa meva manera) que sé que li agraden.

Ingredients (avui si que posaré quantitats, per 2 persones):

• Mitja ceba
• 1 all
• 4 o 5 xampinyons grossets
• Mig carabassí
• Una tomàtiga no massa grossa (substituïble per 3 cullerades de tomàtiga natural triturada o per una de doppio concentrato di pomodoro)
• Mig tassonet de conyac, vi blanc o qualsevol substància alcohòlica i aromàtica que tengueu a ma (una vegada ho vaig fer amb herbes dolces... i ehem ehem ehem... experimentar és bo però alerta!)
• Arròs per a 2 (4 tassonets, no?). Ha de ser arròs arboreo que és el que toca però sinó també va be es bomba o, cony! que som pobres així que arròs de tota sa vida i a cascar-la!! Lo important és que amolli midó així que abstinguen-se arrossos tipus basmati, vaporizados, etc.
• El doble d'aigua que d'arròs
• Un pebre coent
• Unes fulles de sàlvia (també hi va molt bé sa senyorida (tomillo) i/o es llorer)
• Un poc d'oli verjo
• Sal
• Pebre bo
• Pebre bord
• Grana padano ratllat (si som rics, parmiggiano)

Tallam s'all i sa ceba ben petitons i els sofregim amb s'oli dins una cassola. Hi ha qui diu que posar ses herbes aromàtiques a n'es començament és un sacrilegi ja que es perd el gust. A mi m'agrada posar-les, si són seques, tot d'una per a que els seus aromes impregnin l'oli ja des d'un bon principi. Els aromes són liposolubles així que es fonen dins l'oli i d'allà no marxen, otro gallo cantaria si xerràssim de fotre'ls dins aigua... Au idò, afegim la sàlvia i el pebre coent juntament amb un poc de sal per “matar” sa ceba i que es vagi fent a foc mitjà-baix. Mentre, tallam el carabassí i els xampinyons a quadrets petits i, quan la ceba estigui fluixa, els ficam a la cassola.

Pelam la tomàtiga, la tallam a trossets petits o si no vos fa peresa la ratllau i la juntam al sofregit. En aquest moment també s'hi afegeix el conyac, el pebre bord i el pebre bo. Quan hagi fet un poc de xup-xup (2 o 3 min) hi ficam l'arròs i donam un parell de voltes.

Un bon rissotto ha de quedar melós, per això és important no ficar tota l'aigua de cop i anar remenant sovint perquè amolli el midó. Jo primer en fico la meitat i després vaig remenant i afegint aigua així com n'hi va fent falta. Quan ja està quasi apunt, és a dir que li falten 2 minuts, hi afegim el formatge, remenam un poc i retiram del foc. Hi ha gent que hi fica mantega, jo és que no sóc massa amiga d'aquesta senyora i prefereixo que hi hagi només formatge. Feim plats i au a taula i alerta que crema!

Ha sortit ben bo Joana, o no?